Josep’s Blog

Com aquell famós anunci “empiezan las rebajas en…”, això està passant a Catalunya.

Primer, el vicepresident del Govern Josep Lluis Carod-Rovira se’n va a Laussane a parlar amb el president del CIO Jacques Rogge i proposar-li organitzar uns Jocs Olimpics per a Països sense Estat (?). Segons la proposta. competiriem amb Aruba, Curaçao, illes Verges, Macao, Euskadi, Palestina, Puerto Rico, Kosovo, Zanzíbar, etc

Com el “limbo” dels creients, on les ànimes no estan ni al cel ni al infern, així estem nosaltres. Estem en “terra de ningú”, som ni “chicha ni limoná”, “som i no som”, estem “de psiquiatra”. Aquest transtorn bipolar que patim des de fa cents d’anys no l’arregla ni la fluoxetina.

Segon, el president de la Generalitat José Montilla va minimitzar el contingut del document d’al·legacions que els advocats de l’Estat van presentar en relació a l’Estatut en què es defensa la constitucionalitat del nou marc d’autogovern, però també s’aposta per una interpretació rígida del text català.

Ho tenim clar si el primer ciudatà de Catalunya, el que ens representa a tots, el que més tindria que defensar la nostra “nació”, a les primeres de canvi el tenim amb els “calçotets a la ma”. Anem be!

Si mai s’organitzen uns Special Olimpics per a Estatuts disminuïts, tenim la medalla d’or assegurada.

Confonent “churras con merinas” i sota l’ombra de la bandera “del copón” de la plaça Colón de Madrid, ahir el caracollons d’en Rajoj va aprofitar la manifestació-trampa per llançar unes perles nacionalistes “espanyoles“.

Per a mostra, un botó: “Les convoco a defender la nación española y a sumar esfuerzos para recuperar nuestra autoestima”

O sigui, anem contra la ETA (em sembla molt be) però, ja posats, aprofitem per a defensar la “unidad inquebrantable de la patria”.

Del que es hem de defensar és de que un dia tornin a manar aquests.

En ple deliri hispànic, l’il·luminat va deixar anar com si expliqués un miracle: “Volved a vuestras casas y contad a todo el mundo lo que ha pasado aquí, lo que habéis hecho, lo que habéis sentido. Que os vean en pie, con la cabeza alta y fuertes como yunques. Orgullosos de ser españoles que no se resignan.”

I més content que un pésol, en ple èxtasi mediàtic (és a dir, amb tota la parafarnalia preparada), just quan concluïa el discurset amb un “Viva Ejpaña”, va sonar l’himne espanyol.

Mils de banderes espanoles (algunes, per descomptat, amb l’àliga) onegaven a l’aire acompanyant aquesta ceremònia d’exaltació nazionaliste. Ohhh!, que bonic!

Tots aquests continguts i posades en escena els encanta als nostàlgics del règim pre-constitucional que, ahir, debien omplir els carrers de “la capital de Ejpaña”.

Sembla que els del PP li van agafant el gustet a això de manifestar-se. Deuen tenir poca vida interior i deuen voler buscar-la a l’exterior.

Ja me’ls imagino els divendres a la nit planificant el cap de setmana. Dissabte al matí, manifestació contra l’11M, dissabte a la tarde contra la ETA i diumenge contra el “sursum corda”.

El cas és deixar-se veure i “remenar la cua” a veure que poden “pillar”.

Si segueixen amb aquest “carrerón” ho convertiran amb una alternativa al “footing”

A més, si aquest nou esport pepero de pas va erosionant el govern doncs, millor que millor.

Per cert, com a suggeriment, aquesta nit podrien manifestar-se en contra l’eclipsi de lluna i òbviament donar-li la culpa en ZP

Aixì doncs, el nou lema del PP podria ser: “Manifesting que quelcom queda”