Josep’s Blog

Just enmig del judici del 11M, portat impecablement pel jutge Javier Gómez Bermúdez, s’està posant en evidència que el govern del PP, presidit pel “torracollons” de l’Aznar i amb “pinocho” Acebes com a ministre de l’Interior, va mentir interesadament al poble amb relació a l’autoria del atentat del 11M a Madrid.

Això ja ho sabiem intuitivament, però ara s’està demostrant judicialment. És a dir, ara va de debó.

El que sorprèn (o no, atès a la barra que ha demostrat tot aquest temps) és que el ministre mentider encara s’aferra a negar l’evidència de l’engany.

El que fa Acebes no és inèdit en el PP, ja què és el que fa amb tot. Canvia la realitat a la seva conveniència, de manera conscient, per a treuren rèdits electorals. Com tots el partits d’ultradreta, reescriuen la història amb benefici propi, com fan els guanyadors de les guerres.

És el mateix que han fet, per exemple, amb el reportatge de Telemadrid (made in El Mundo i el PP) sobre la persecusió del castellà a Catalunya. Tot mentida, però a ells els és igual. Embolica que fa fort que així ens anirà millor, deuen pensar. Quina barra!, estic fart de parlar (i escoltar) en castellà i mai he vist problemes amb la llengua a Catalunya. Si hi ha una llengua en perill, és clar que és el català.

Ja he dit altres vegades que el PP és el partit més ultradretà d’Europa i un perill per a la societat del estat espanyol. Si visquéssim en una autèntica democràcia, estaria ilegalitzat. Però, evidentment, no és el cas.

Només espero que el què està sortint aquests dies de manera oficial (les mentides del anterior govern), quan acabi el judici pel 11M, porti davant de la justícia als que van mentir al poble reiteradament i desitjo veure’ls un dia a la gargola.

Acebes s’ha volgut fer el coix, però abans s’agafa al mentider.

No entendrè mai com un fet que no ha estat demostrat científicament, com és l’existència de Déu, arrastri cada any milers de persones a aquestes manifestacions de fe com són les processons de Setmana Santa.

Si be els valors del cristianisme (molt propers al comunisme) poden ser asumibles per qualsevol societat avançada, les seves litúrgies, rituals i prevendes dels seus capos no tenen sentit.

Persones, que durant l’any deuen ser uns angelets (o sigui uns cabroncetes amb el seus semblants), en arrivar la Setmana Santa, es transformen, es posen la caputxa o el que faci falta, fan de costaleros i fot-li cap a la processó de le Verges i els Cristos. Clar que, molts d’aquests també deuen anar a missa els diumenges.

De fet, l’esglèsia catòlica (que és la que pertany a la nostra ubicació geogràfica, però penso el mateix de totes les altres) fa 2000 anys que viu del cuento, basada en un concepte que fins ara no s’ha demostrat de cap de les maneres.

La humanitat, l’hommo sapiens, amb 45000 anys ha avançat molt en tots els àmbits de la ciència i la tecnologia. Ha anat pujant esglaons en el desenvolupament. Aplicant el mètode científic ha anat descobrint de forma continuada els principis de la vida i l’existència.

Podem enviar artefactes a l’espai, podem veure quasi el big-bang, poden desentrellar el genoma, però sembla que no hi ha prou per a desenpellegar-se de velles tradicions (o supersticions) basades, repeteixo, en un concepte NO demostrat.

Que l’esglèsia, en èpoques obscures d’ignorància, exerecís el seu poder basat amb la po al càstig diví, pot entendre’s, però que aquesta influència continuï al segle XXI?

I tot això (perquè ara no toca) sense comptar el milers de crims que s’han comés (i es segueixen cometent) en nom de Déu, la Inquisició, la implicació de l’Esglèsia amb les dictadures, etc, etc.

Això em recorda aquell acudit que diu:

Estan a missa per setmana santa i el capellà explica la passió de Crist.
- I llavors, Jesús va ser fueteja’t i arrosega’t amb la creu a l’esquena…
I salta un del fons de l’esglèsia:
- I jo que me’en alegre!
El capellà, en mig d’un murmuri, mira cap el fons, però continua:
- I llavors, va ser clava’t a la creu…
I torna a escoltar-se:
- I jo que me’n alegre!
El capellà, emprenyat, mira un altre vegada al fons de l’esglèsia i diu:
- A vore, el que se’n alegre, qui és?
S’aixeca un i diu:
- Jo, mossen!
El capell’a li pregunta:
- I com pots alegrar-te’n, fill meu, de la passió de Crist?
- Doncs, mire pare, me’n alegre perquè “este tio” és tonto. Cada any li passa el mateix !

L’última troballa (per pasar el rato) de la Web 2.0 és Twitter

Es tracta d’una red social, on vas afegint amics i a modus de xat vas escrivint les coses que vas fent al llarg del dia.
Com un petit “gran hermano” digue’m-ne.

Per exemple:

- Bon dia, vaig a la dutxa i me les piro al currele. Adéu
- M’estic menjant un cogombre
- M’acaba de trucar fulano i m’ha posa’t a 100

Clar, i a qui l’importa el que fas o deixes de fer?, us preguntareu. Jo també m’ho preguntava.

Doncs, sembla una xuminada, però és addictiu. Saber el que fa Fulano o Sutano (que normalment els coneixes només de la web) te el seu “puntet” i al final enganxa. Proveu i ja m’ho direu.

Jo estic connecta’t (o sigui twitterjant) des de fa 3 dies. Tinc 10 col leges afegits i mira! és distret!

Quan durarà aquesta falera? Veure’m, però de moment és un boom

Unes eines per a twitterjar millor:

- Twitteroo: Petit programa d’escriptori per a PC
- Twitterlicious: Un altre programa d’escriptori per a Windows
- Twitterrific per a MAC
- gtwitter: Pels linuxeros
- Twitterbar: Plugin per a Firefox 2. Permet escriure els tweets (és com es diuen els comentaris que envies) des de la barra d’adreces del navegador.

Si tens compte al Google Talk, també pots fer-ho des d’allà afegint la següent adreça com a contacte: twitter@twitter.com

Per veure en el teu blog (en aquest, a dalt a la dreta) les últimes entrades del twitter, podeu inserir el codi (editant sidebar.php en wordpress) que teniu a la pàgina Badges del vostre twitter.

Si fas servir una PDA, pots twitterjar des d’aquesta adreça preparada per a fer-ho

Twitterjar o no twitterjar, aquesta és la qüestió !!

PD: Aquest post està escrit des d’una eina d’edició que estic provant pel wordpress que es diu w.bloggar