Josep’s Blog

Fútbol:

Esència:

De l’anterior es dedueix que l’esència del fútbol és el gol. Una obvietat com qualsevol altre. Una obvietat què, no obstant això, ens permet deduir que de la manera com es consegueixi el gol dependrà l’excel lència de l’esència d’aquest joc que tant ens apassiona.

És com els perfums. Tots contenen esències botàniques, però ni ha de millors i de pitjors. Ni ha de garrafa i ni ha d’excepcionals.

El gol que va fer Leo Messi al partit d’anada de la semifinal de la Copa del Rei contra el Getafe al Nou Camp, arrancant des del mig camp, driblant 5 jugadors i al porter, reuneix tots els factors per a considerar-lo (a banda d’altres comparacions) com a excels: Potència, valentia, desició, habilitat, verticalitat i definició.

En una època en que s’imposa el futbol físic, les tàctiques ultradefensives i l’anti-futbol, que un jugador afagi la pilota al mig del camp, enfili com un llamp el camí cap a la porteria, sortegi a quans rivals li surten al pas i “la clavi”, és el màxim. Es retrobar l’esència d’aquest esport.

D’aquí l’expectació que ha aixecat. Tots els mitjans visuals i escrits en parlan i en parlaran.

Aquesta és la força del fútbol en un món globalitzat. A la mitja part ja estava penjat el video del gol a internet (de la cadena Al Jazeera), es batiran records al youtube, s’escriuran milers d’articles, se’n parlarà hores i hores a les ràdios i a les teles i el gol es visualitzarà milions de vegades arreu del món.

Leo Messi, 19 anys, jugador format a la Masia i del Barça ha escrit una pàgina d’or en la història del fútbol amb el seu gol. Felicitem-nos per a tenir-lo nosaltres

Molts el comparen amb el gol de Maradona a Anglaterra al Mundial ‘86. Jo amb quedo amb el que ha dit Pelé: “Les obres d’art no es comparen”

Aquest gol representa l’excel lència de l’esència del futbol.

Ciència i misteri. Las dos cares d’una mateixa moneda. El que coneixem és la cara de la ciència, el que desconeixem és la cara del misteri.

Com uns vasos comunicants, al llarg de la història de la humanitat, s’ha anat omplint un (la ciència) i buidant l’altre (el misteri).

A mida que s’han assolit coneixements sobre els mecanismes de la vida i les regles de l’univers, la ciència s’ha imposat a la superstició i a la intervenció divina. La llum s’ha anat imposant a la foscor.

Ara vivim en una època de llum gràcies a la contribució de milers de personatges que, amb les seves aportacions, han teixit el dibuix actual del coneixement de la humanitat.

Gent com a Plató, Pitàgores, Heràclidt, Hermes, Avicena, Leonardo da Vinci, Galileu, Copèrnic, Newton, Pasteur, Edison, Tesla, Einstein i milers i milers més, els devem quelcom més que el coneixement.

Els devem gran part de la dignitat com a éssers humans. Els devem el haver-nos deslliurat de les cadenes de la opressió i la por, enarborades pel poder (que durant molts de segles ha ostentat l’església) a qui, la ignorància del poble, els anava molt be per a mantenir el seu estatus de privilegi i sotmetiment.

Coneixement és llibertat, i llibertat és poder.

Poder per a fer servir el lliure albir en benefici de la humanitat i de la natura. Poder per a comprendre que tot ésser viu d’aquest planeta comparteix el fascinant viatge de l’existència i que tots tenen el dret a la vida.

Aquesta és la aportació de la ciència: Dignitat, llibertat i poder.

L’us que en fem del coneixement ja és una responsabilitat individual. Pot fer-se’n un bon ús per a fer el be i combatre el mal o al inrevés. Allà cadascú amb la seva consciència.

Tot i això, encara hi ha molt de misteri. I el misteri també ens fascina, ens sedueix i ens fa somiar.

Els esperits, la màgia, els al·lienígenes, les civilitzacions perdudes, els poders de la ment. Tots ells son temes que sempre han interessat, fins i tot a grans científics de la història.

El misteri és inherent a l’existència de la humanitat. Moltes vegades ha estat el motor d’investigacions i descobriments. Perquè, de fet, no és prou misteri la pròpia existència de la vida?, no es prou misteri la pròpia existència de l’univers amb els seus milions i milions de galàxies?

Els misteris estan per a resoldre’ls i així s’ha fet sempre i probablement així es farà fins a la fi dels temps.

Ciència i misteri. Un binomi indissoluble que, plegats, alimenten la imaginació de l’home.

PD: Pels interessats en aquests temes, us presento el primer número de Mistericat. Butlletí de Ciència i Misteri, una petita aportació personal per a la divulgació de la ciència i el misteri . En format PDF, podeu baixar-lo d’aquí.

L’altre dia van estrenar a la Sexta el programa “Sabias a lo que venias” de Santiago Segura.

A part de les pelis (Torrente’s, El dia de la bestia, Isi Disi), ja havia fet algunes coses a la tele com “El peor programa de la semana” (TVE) y “Dobles parejas” (A3).

Doncs, per casualitat, el vaig veure i només puc dir una cosa: VAJA MERDA!

El Torrente Segura, que, en el seu dia ens oferia certes “rafaguilles d’humor” freakies, s’ha cobert de glòria i s’ha inmers de ple a la “teleescombreries“.

Ni el guió, ni els col laboradors (pèsims a matar), ni els continguts, res de res val la pena. Una pena de programa, de vergonya aliena.

Collons si sabia el tio a que veniem!. A veure la puta merda del seu programa! Quasi be mai miro la tele i per un dia que la veig!

No mireu aquesta mena de tele, doncs ja sabem el que veurem!