Josep’s Blog

Una simulació

Unes imatges obtingudes amb el telescopi Hubble

Ens pensem que som qui sap què i ja ho veus!
No som res i menys després del partit del Barça d’ahir front el Saragossa

“hace mucho tiempo, en una galaxia muy, muy lejana…”

La “Fundación para la Defensa de la Nación Española” (o sigui: Fachas para la Defensa de la Nación Española) va presentar una querella contra Pepe Rubianes el desembre de 2006 per les famoses declaracions al programa “El Club” de TV3 on venia a dir, en síntesi, que la Espanya que representa el PP és una merda i que se la poden ficar al cul.

Ara, el jutgat d’instrucció número 5 de San Feliu del Llobregat l’ha admés a tràmit i el fiscal solicita que se l’hi imposi una multa de 21.900 € a Rubianes per “un delito de ultrajes a España”.

He entrat a la web de la Fundació i només lleguint alguns noms del “Patronato de Honor” n’hi a prou per veure la “calaña” i el “tufillo” que es gasten.

Atenció! (”Dios los cría y ellos se juntan”)

- Alejo Vidal Quadras (Vicepresident Primer del Parlament Europeu)
- Amando de Miguel (Sociòleg)
- Sabino Fernández Campo (General i ex-cap de la Casa Reial)
- Cristina López Schlichting (Directora de “La tarde con Cristina” de la Cadena COPE)
- Adolfo Prego de Oliver (Magistrat del Tribunal Suprem)

Què tenen en comú?: Una obsesió quasi malaltisa per l’existència d’Espanya. Si és necessari, reescriuen la història i la manipulen pel seu benefici. El cas és imposar les seves idees, i lògicament, o estàs amb ells o en contra d’ells. No hi ha grisos, o és blanc o és negre. Típic del pensament “facha”.

Una tripulació perfecte per a la “Spain Wars” comandada pel “Jedi Franco” a la conquesta de la “galaxia hispánica”

“L’acord ha sigut una de les alegries més grans de la meva vida. Estic molt satisfet i reconfortat no com a dirigent polític, sinó com a espanyol”

Això ha declarat en Mariano Rajoy en relació a la sentència de l’Audiència Nacional respecte el cas De Juana Chaos.

S’ha de ser capsigrany per fer aquestes declaracions.

Alegrar-se d’una sentència molt discutida pel propi món judicial, tenir la barra de dir que la satisfacció no es política quan se’ls veu el plumero d’una hora lluny que el què interessa al PP es desgastar al màxim al PSOE i el tema “procés de pau” és una mina i donar a entendre que “els bons espanyols” se’n alegren del dictamen, és per cagar-s’hi.

Un procés de pau per acabar amb el terrorisme mai és fàcil, però tenim l’exemple d’Irlanda. Agradi o no s’han de fer concesions i gestos per ambdues parts. Anglaterra ho va fer, fins i tot ex-carcelant presos.

Tinc la impressió que el govern espanyol només hi ha possat paraules, bones intencions, però no fets.

La justicia tampoc hi ha ajudat massa. L’etarra De Juana ja va pagar amb 12 anys de presó aplicant la llei amb les seves rebaixes (discutible però llei en definitiva) pels assassinats que va cometre. No és un angelet, ho sabem. És una assassí. Però tornar-l’ho a condenar per uns articles sembla fóra del context d’un procés de pau o, si més no, no ajuda massa a tirar-lo endevant.

Totes aquests fets són carnassa per a la llopada del PP, que espera en candeletes qualsevol element que desequilibri al govern. De tot en treu profit. Tan se’ls hi en fot. D’una bomba a l’aeroport, d’una sentència judicial, de tot.

Els hereus del “por cojones” y del “una, grande y libre” són com els bultons que ho aprofiten tot.

“Marianico, el corto” era un humorista, però aquest és de debó.