Josep’s Blog

El 20 de novembre de 1975 moria per fi el dicatdor, traidor a la república i assassí General Franco. Les paraules del seu testament polític “todo está atado y bien atado” semblaba que se l’hes enduia el vent amb la transcició cap a la democràcia ben portada per Adolfo Suarez. Dons, una merda.

La llavor del franquisme estaba arralada i ben arralada. Carai si ho estava. Primer amb l’Alianza Popular d’en Fraga i després amb el PP. No hi ha ultradreta a España. No cal. Ja hi ha el PP que ho recull tot.

Si per ells fos, s’acabaria l’estat de les autonomies, s’acabaria l’ús de les llengues pròpies de les comunitats històriques. Si per ells fos, no nómés NO ES COMDENARIA el franquisme sinó a l’inrevés, s’elevaria a la categoria d’excels. Són tremendos i perillosos.

Furgen a totes les ferides. Per a ells, el fi justifica els mitjans. I el seu fi és una Espanya monocolor, de pensament únic, retrògrada, amb una llengua única i re-escriure la història com fan els vençadors a les guerres.

I tenen catalanofobia aguda i crònica a la vegada.

Que hi ha una possibilitat de tombar l’Estatut de Catalunya mitjançant el tribunal constitucuinal, doncs allà que hi anem. Manipulem, fem plegar un jutge i en possen un altre de la nostra “corda”.

I no només és el PP. Per desgràcia és molta part de la societat espanyola i les seves veus a través de certs mitjans de comunicació per tots coneguts.

Per exemple, ahir el jugador del Barça Oleguer Presas va ser “crucificat” (i espera’t que no s’acabat) per la majoria de mitjans de “las Españas” per haver fet ús de la seva llibertat d’expressió en un article a una revista del país basc.

Són intolerants i n’estic fart. Sempre la mateixa cançó. Contra Catalunya i contra Euskadi. Potser ja és de hora de dir PROU COLLONS!

Ja ho crec que ho va deixar “tot lligat i ben lligat” aquell cabró. Quina banda de fills de la gran…!

Gràcies al meu cunyat Rafa he descobert un genial programa per a escoltar emissores de ràdio via internet.

La ràdio ha estat des de sempre una de les meves passions i aquest programa és una meravellosa troballa. Poder escoltar emisores de tot el món (fins hi tot de Tanzània :shock:), emisores especialitzades en música clàssica, jazz, rock, etc, és una autèntica passada.

La qualitat del so és molt bona i permet gravar el que escoltes en format mp3.

El programa es diu Screamer Radio, es freeware i podeu baixar-lo d’aquí

No requereix instal·lació. És un executable (screamer.exe). Els menús són molt entenedors i el manegament molt senzill.

La primera vegada que s’executa és recomanable fer-li una “actualització de les emissores” que ho trobareu al menú Arxiu.

Pel que ho vulgui, hem traduït al català els menús del shell (tal com es veu a l’imatge). El fitxer es diu lang.catalan.xml. Podeu baixar-lo d’aquí (botó de la dreta i desar al disc). Només heu de posar-lo a la carpeta “languages” i escollir-lo a Opcions < Idioma

Qualsevol dubte ja ho sabeu i a gaudir amb les ràdios online !

Estem tant, però tant, acostumats a aquests tipus de notícies que ja no ens fan ni fred ni calor. Són per quotidianes i repetitives, quasi irrellevants.

Com a molt ens desperten la nostra part morbosa. I aquesta part mòrbida està en les xifres. Quan més alta és la xifra més morbo té.

La sacietat del mateix tipus de notícia ens ha tornat insensibles a la mort i al dolor, però no a la xifra en si mateixa, no a la freda estadística. Més de 30000 morts civils iraquians i més de 3000 soldats americans morts. Aquestes són les úniques dades que ens interessen o simplement que ens criden l’atenció.

Tan se’ns en fot el mort i el que el vetlla però ens fascinen els números. Els freds números de la mort per a l’estupidesa humana.