Josep’s Blog

Una vergonya la campanya mediàtica contra Ronaldhino, una vergonya que els mitjans catalans no vagin a una en certs temes i una vergonya donar carnassa a l’enemig.

És de ximples anar en contra del jugador que ha canviat la història recent del FCB. De ximples i de desmemoriats. Quantes portades de glòria no els hi ha donat? Quants calés els hi ha fet guanyar aquelles portades? La manca de memòria, en periodisme, és falta d’objectivitat.

Tenim problemes, ho sabem. Ronaldhino no està be, ho sabem, però d’això a encarnissar-se d’aquesta manera hi ha un gran pas. El pas entre ésser honest o estar venut a una causa per a defendre obscurs interessos.

Más madera que es la guerra!

En èpoques de vaques magres i depresió blaugrana, hom ens refugiem en aquelles coses que ens distreuen o ens fan oblidar la crua realitat culé.

En aquest sentit, què millor que unes palenzuelas?

El programa Força Barça de l’Arús és un deja vû constat de “jo ja ho vaig dir”, “el que està passant nosaltres ja ho vam anunciar en aquest programa”, etc, per part del conductor del programa.

Però, la presència de la Mónica Palenzuela ho il·lumina tot i et fa passar el ratet la mar de bé. Fins i tot, pots abaixar el volum, és igual, ja pots imaginar-te el que diuen. El cas és no perdre-li l’ull a la simpàtica col·laboradora.

Ja ho sabeu. Contra la depresió culé: Força Palenzuela!

He escoltat aquesta tarda en el cotxe el programa de Radio Marca Intermedio que presenta Paco Garcia Caridad. La experiència ha estat esperpèntica.

Ja sabiem que en Paco era merengón i anticulé, malgrat que ell és canari. És curiós com la gent desangelada i desarrelada no són del club del seu poble sinó del Madrid… en fi. Avui he evidenciat (no cal ser un Sherlock, ho reconec ) que a més a més, és fatxa i anticatalà.

El cas és que el Paco s’ha volgut marcar un detall amb l’audiència que li aplaudeix les gràcies (els fatxes i anticatalans com ell) i només començar el programa ha llegit una carta que representa que li ha escrit a Oleguer Presas. Allò que fan: Carta abierta a Fulanito de Tal

En la carta justificaba els insults que li van cridat a Mestalla (parlant de fatxes…) ja que, considera en Paco, que l’Oleguer també va insultar en l’article del diari Berria i, especialment, en el seu llibre Cami d’Itaca fent referència al famós paràgraf “quan Carrero Blanco va guanyar el concurs de salt d’altura” que escriu el jugador en un capítol del seu llibre

Ja no he vulgut escoltar més i he canviat d’emisora…

Res, el millor de radio Marca és la Sara Carbonero.