Les votacions del germans Marx
Estic veien en directe el debat del Parlament de Catalunya sobre el desenvolupament de l’Estatut de Catalunya i ara fan les votacions sobre les diverses resolucions i és ben curiós l’atzucac en que es converteix l’acte de votar.
La cara del President del Parlament, Ernest Benach, és com d’aquell que està perdut en un mar de papers sense saber ben be on mirar ni que dir per seguir el fil argumental del seu discurs, els secretaris li van senyalant papers dient-li coses.
Les cares dels diputats també és força de circumstà ncies. Cares de: Ehhhhhh?, que què hem de votar diu?…
Uns apunts, a vola-pluma, de les paraules del president:
“El punt cinquè només te un punt. Demano que votem el bloc cinquè punt 1″
“Ara votem el punt 2.1 del bloc B i el punt 3.2 del bloc C”
“Votem ara les transaccionals, ara votarem el 6.1.A separademaent…. perdò… votem ara si m’ho permeten…si, la 6.A”
Colllons!…. quin merdé. No se com s’aclaren… o és que no ho fan i fan veure que si saben el que voten però en realitat votan a “lo pito pito colorito” 
En resum, que sembla “la primera part contractant de la primera part…” dels germans Marx, però en versió votacions.
Això si, que no falti la reprobació a la persecussió del poble gitano, A veure si un dia voten la persecussió al poble paio 
març 29th, 2007 at 18:20
Muy bueno tu blog, Pepe, que sepas que te leo.
Un saludo.
març 30th, 2007 at 16:21
Muchas gracias La Rambla.
Saludos