L’abraçada de Judas
La “rajada” d’Eto’o va ser desomunal. Intolerable i inadmisible.
Eto’o és molt gran com a jugador, això està clar. Però també és un gran gelòs i un enorme egòlatra. Es un nen mimat, capritxós i amb comportaments de “nou ric” (20 cotxes al garatge, rellotges de 6 kilos, perruquers a ParÃs…). Si, també te la vasant solidà ria (fundacions, col·laboracions, etc)… però pagant els altres (les marques comercials) i ell posant-t’hi la cara. Està bé, però tampoc s’ha de magnificar.
Després de les declaracions de Eto’o en contra de Ronaldhino i Rijkaard (dient-li “mala persona” a qui sembla que és un troç de pa), ahir es va escenificar la reconciliació. Sense sanció pel jugador, com si no hagués passat res.
Comentari apart mereix el comportament galdós de Laporta. Minuts abans de “l’anada d’olla” del jugador, encara el defensava i fins i tot desmentia a l’entrenador dient que “no, el jugador no es va negar a jugar”. Minuts després, Eto’o el tornava a deixar “en calçotets”.
Si be la resolució (?) del cas és el millor pel club en aquest moment clau de la temporada, a Can Barça no en volem de “Judes”.
