Tot lligat i ben lligat
El 20 de novembre de 1975 moria per fi el dicatdor, traidor a la república i assassà General Franco. Les paraules del seu testament polÃtic “todo está atado y bien atado” semblaba que se l’hes enduia el vent amb la transcició cap a la democrà cia ben portada per Adolfo Suarez. Dons, una merda.
La llavor del franquisme estaba arralada i ben arralada. Carai si ho estava. Primer amb l’Alianza Popular d’en Fraga i després amb el PP. No hi ha ultradreta a España. No cal. Ja hi ha el PP que ho recull tot.
Si per ells fos, s’acabaria l’estat de les autonomies, s’acabaria l’ús de les llengues pròpies de les comunitats històriques. Si per ells fos, no nómés NO ES COMDENARIA el franquisme sinó a l’inrevés, s’elevaria a la categoria d’excels. Són tremendos i perillosos.
Furgen a totes les ferides. Per a ells, el fi justifica els mitjans. I el seu fi és una Espanya monocolor, de pensament únic, retrògrada, amb una llengua única i re-escriure la història com fan els vençadors a les guerres.
I tenen catalanofobia aguda i crònica a la vegada.
Que hi ha una possibilitat de tombar l’Estatut de Catalunya mitjançant el tribunal constitucuinal, doncs allà que hi anem. Manipulem, fem plegar un jutge i en possen un altre de la nostra “corda”.
I no només és el PP. Per desgrà cia és molta part de la societat espanyola i les seves veus a través de certs mitjans de comunicació per tots coneguts.
Per exemple, ahir el jugador del Barça Oleguer Presas va ser “crucificat” (i espera’t que no s’acabat) per la majoria de mitjans de “las Españas” per haver fet ús de la seva llibertat d’expressió en un article a una revista del paÃs basc.
Són intolerants i n’estic fart. Sempre la mateixa cançó. Contra Catalunya i contra Euskadi. Potser ja és de hora de dir PROU COLLONS!
Ja ho crec que ho va deixar “tot lligat i ben lligat” aquell cabró. Quina banda de fills de la gran…!
