El Referendum i el Dr. NO o el sentit invers del sentit del humor
El “Dr. Mariano NO” te el sentit invers del sentit del humor, o sigui el sentit de tocar els pebrots.
S’ha de ser fatxa per a no acceptar els resultats d’un referendum, mà xima expresió de la democrà cia.
Atès a que no hi ha una llei que indiqui quin mÃnim ha d’ésser la participació en un referendum perquè aquest sigui và lid, un 49.4 % de participació és absoluta i innapel·lablement và lid.
El cas és que el Dr. NO (NO a tot el que proposi el govern, NO a tot el que no em beneficïi electoralment) i els seus sicaris (com el calssaçes d’en Piqué) han fet la lectura dels resultats del referendum a la seva manera. És a dir, han comptat l’abstenció com a NO a l’estatut… jajaja 
M’agradaria veure si el resultat hagués estat al revés (74 % de NO’s) si haguéssin fet la mateixa extrapolació…. segur que no 
D’entrada en un paÃs en que el 25% és immigració, s’ha de comptar amb un cens real d’un 75% del oficial. Per tant, una abstenció d’un 25% és totalment acceptable. I d’aquest 25%, molts han optat per abstendre’s atès a la psicòtica opció d’ERC de votar el mateix que el PP.
És la tà ctica del fatxa: re-escriure la història a la seva conveniència. Passa que…. “no cuela”!
Aquest nou Estatut, a més d’irritar als fatxes (Jomeini Losantos, etc) ha servit per a liquidar un model de govern (tripartit “de circumstà ncies”), deixar amb el cul a l’aire a ERC (”donde dije digo digo Diego”), deixar agonitzant a un president de la Generalitat (Maragall “el breu”) i fer fregar les mans a Convergència (”totes em ponen”).
I als del PP…. “que se la Pique un pollo”
