Ciència i misteri
Ciència i misteri. Las dos cares d’una mateixa moneda. El que coneixem és la cara de la ciència, el que desconeixem és la cara del misteri.
Com uns vasos comunicants, al llarg de la història de la humanitat, s’ha anat omplint un (la ciència) i buidant l’altre (el misteri).
A mida que s’han assolit coneixements sobre els mecanismes de la vida i les regles de l’univers, la ciència s’ha imposat a la superstició i a la intervenció divina. La llum s’ha anat imposant a la foscor.
Ara vivim en una època de llum gràcies a la contribució de milers de personatges que, amb les seves aportacions, han teixit el dibuix actual del coneixement de la humanitat.
Gent com a Plató, Pitàgores, Heràclidt, Hermes, Avicena, Leonardo da Vinci, Galileu, Copèrnic, Newton, Pasteur, Edison, Tesla, Einstein i milers i milers més, els devem quelcom més que el coneixement.
Els devem gran part de la dignitat com a éssers humans. Els devem el haver-nos deslliurat de les cadenes de la opressió i la por, enarborades pel poder (que durant molts de segles ha ostentat l’església) a qui, la ignorància del poble, els anava molt be per a mantenir el seu estatus de privilegi i sotmetiment.
Coneixement és llibertat, i llibertat és poder.
Poder per a fer servir el lliure albir en benefici de la humanitat i de la natura. Poder per a comprendre que tot ésser viu d’aquest planeta comparteix el fascinant viatge de l’existència i que tots tenen el dret a la vida.
Aquesta és la aportació de la ciència: Dignitat, llibertat i poder.
L’us que en fem del coneixement ja és una responsabilitat individual. Pot fer-se’n un bon ús per a fer el be i combatre el mal o al inrevés. Allà cadascú amb la seva consciència.
Tot i això, encara hi ha molt de misteri. I el misteri també ens fascina, ens sedueix i ens fa somiar.
Els esperits, la màgia, els al·lienígenes, les civilitzacions perdudes, els poders de la ment. Tots ells son temes que sempre han interessat, fins i tot a grans científics de la història.
El misteri és inherent a l’existència de la humanitat. Moltes vegades ha estat el motor d’investigacions i descobriments. Perquè, de fet, no és prou misteri la pròpia existència de la vida?, no es prou misteri la pròpia existència de l’univers amb els seus milions i milions de galàxies?
Els misteris estan per a resoldre’ls i així s’ha fet sempre i probablement així es farà fins a la fi dels temps.
Ciència i misteri. Un binomi indissoluble que, plegats, alimenten la imaginació de l’home.
PD: Pels interessats en aquests temes, us presento el primer número de Mistericat. Butlletí de Ciència i Misteri, una petita aportació personal per a la divulgació de la ciència i el misteri 
. En format PDF, podeu baixar-lo d’aquí.