Els vells coets porten bacteris cap a les estrelles
dissabte, maig 26th, 2007
Les fases abandonades dels coets que van propulsar quatre naus espacials cap als límits del nostre Sistema Solar i més enllà probablement porten bacteris terrestres cap a la galàxia.
Les quatre fases superiors dels coets “STAR”, també coneguts com a motors ràpids són els responsables d’arrancar a les Voyager 1, Voyager 2 i Pioneer 10 dels límits del Sistema Solar, així com d’enviar la nau New Horizons de la NASA a Plutó. Les fases del coet estan en camí, movent-se més enllà de la influència del Sol a l’espai interestelar.
Encara que els seus papers van ser vitals per a les seves respectives missions, les fases superiors no van tenir un tracte tan generós com les naus a què acompanyaven.
“Les fases superiors no requerien d’esterilització“, va dir John Rummel, astrobiòleg de la NASA. Només hi havia una directiva principal: “Els seus requisits eren no xocar contra cap dels planetes del nostre Sistema Solar”, una precaució necessària pel fet que les fases dels coets quasi amb seguretat farien d’amfitrions a bacteris terrestres.
Aquests bacteris haurien estat col·locades per les mans i l’alè dels enginyers que van construir les fases superiors.
Sobreviure en l’espai
Els viatgers interestel·lars microscòpics estan ara en camí cap a l’exterior del nostre Sistema Solar a velocitats d’entre 11 i 18 quilòmetres per segon, però són vives?
“La supervivència és més probable que la “prosperitat”’”, va dir Mark Burchell de la Universitat de Kent al Regne Unit. Les fredes temperatures probablement submergirien als microbis en un estat semblant a la hivernació anomenat “espora”.
Hi ha bacteris que han reviscut a la Terra després de milions d’anys de letargia i els experiments que involucren l’exposició de bacteris i líquens a l’espai han revelat el resistents que són aquests simples organismes.
Llavors, quant de temps pot sobreviure un microbi en l’espai enganxat en un coet? “Això encara s’està debatent”, va dir Burchell. “1000 anys? 100 000 anys? No ho sabem”.
Els cinturons de radiació podrien haver esterilitzat els bacteris quan les fases superiors van arribar Júpiter. La fase superior de la Pioneer 10 va passar prop del planeta gegant i va patir uns nivells de radiació moltes vegades superiors a què serien letals per als humans quan es va submergir als cinturons de radiació de Júpiter. Però tal vegada alguns hagin sobreviscut.
“Alguns bacteris són prou més durs que els humans, per la qual cosa probablement no hagi estat suficient per a acabar amb els bacteris protegits a l’interior de la fase superior”, va dir Rummel.
Poques possibilitats
La fase superior del Voyager 1 ha estat a l’espai durant quasi 30 anys. La seva diminuta càrrega té molts milers de milions d’anys de viatge per davant.
En 40 000 anys, aquest capritxós tros de metall de 84 quilograms passarà per l’estrella AC+79 3888 a una distància d’1,64 anys llum.
AC+79 3888 és una estrella nana i la seva feble energia és improbable que serveixi per a reviure als bacteris dorments. Ha de passar molt més temps perquè les fases superiors trobin una estrella amb un entorn apropiat per als organismes terrestres.
“Sortir del Sistema Solar no és en realitat el problema”, va dir Burchell. “El problema és que llavors entris en un altre sistema solar i siguis capturat per un planeta. Les opcions d’això són remotament petites”.
Donada l’enorme quantitat de temps que els queda per davant a aquests quatre coets descartats, almenys un és possible que finalment trobi un planeta. Però fins i tot si l’entorn d’aquest planeta és propici per a la vida, els bacteris no xapotejaran suaument en algun oceà exòtic. No els espera un aterratge suau.
“Arribar a un altre sistema solar és una cosa, però aterrar-hi d’una forma no destructiva és una altra molt diferent”, va dir Rummel.
