Mstislav Rostropóvich
dissabte, abril 28th, 2007
Ahir, 27 d’abril de 2007, va morir el mestre i violoncel·lista Mstislav Leopóldovich Rostropóvitch.
Considerat una dels millors violoncel listes de tota la història i hereu de Pau Casals, va portar el so profund, melancòlic i emsomniador del violoncel arreu del món.
Va néixer el 27 de març de 1927 a Bakú, República Socialista Soviètica d’Azerbaitjan (actualment Azerbaitjan), en una família jueva, i va estudiar en el Conservatori de Moscou, on més tard va treballar com a professor.
Debutà com a concertista de violoncel el 1942 i posteriorment guanyà el primer premi en el Festival Internacional de Música de Praga i Budapest el 1947, 1949 i 1950.
Després d’haver-li estat concedit el Premi Lenin, màxim guardó soviètic, el 1963 va defensar de forma pública l’escriptor dissident Aleksandr Solzhenitsyn. El 1974 Rostropóvich i la seva esposa (la cantant Galina Vishnevskaya) van haver d’abandonar l’URSS i el 1978 se’ls va retirar la nacionalitat soviètica. Van emigrar als Estats Units i el 1977 va ser nomenat director de l’Orquestra Simfònica de Washington, D.C.
L’any 1990 va ser convidat a actuar amb aquesta orquestra a la Unió Soviètica, ocasió en la qual els va ser retornada la nacionalitat soviètica a ell i a Galina Vishnevskaya. Des de la seva posició, internacionalment reconeguda, com a mestre de la música utilitza el seu càrrec d’ambaixador de la bona voluntat de la UNESCO per divulgar el caràcter de concòrdia que té la música arreu del món.
El 1992 li fou concedit el Premi Internacional Catalunya atorgat per la Generalitat de Catalunya.
El 1997 el Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia juntament amb Yehudi Menuhin pel “seu compromís personal amb el qual han realitzat les millors aportacions a la llibertat, la defensa dels drets dels febles i de les causes més nobles, i que amb la universalitat de la seva música han contribuït a més a l’harmonia i la concòrdia dels pobles”
Tinc moltes versions, que he pogut anar arreplegant de diversos solistes, de les Suites per a Violoncel de JS Bach. És una música que m’evoca melanconia i pau a la vegada . Les que més m’han frapat han estat les d’en Pau Casals i les d’en Rostropóvich.
Com a homenatge us convido a baixar-vos d’aquí el preludi de la Suite Núm 1 BMV 1007 de Johan Sebastian Bach intepretada pel gran mestre rus.
Descansi en pau.
