I jo que me’n alegre
dijous, abril 5th, 2007
No entendrè mai com un fet que no ha estat demostrat científicament, com és l’existència de Déu, arrastri cada any milers de persones a aquestes manifestacions de fe com són les processons de Setmana Santa.
Si be els valors del cristianisme (molt propers al comunisme) poden ser asumibles per qualsevol societat avançada, les seves litúrgies, rituals i prevendes dels seus capos no tenen sentit.
Persones, que durant l’any deuen ser uns angelets (o sigui uns cabroncetes amb el seus semblants), en arrivar la Setmana Santa, es transformen, es posen la caputxa o el que faci falta, fan de costaleros i fot-li cap a la processó de le Verges i els Cristos. Clar que, molts d’aquests també deuen anar a missa els diumenges.
De fet, l’esglèsia catòlica (que és la que pertany a la nostra ubicació geogràfica, però penso el mateix de totes les altres) fa 2000 anys que viu del cuento, basada en un concepte que fins ara no s’ha demostrat de cap de les maneres.
La humanitat, l’hommo sapiens, amb 45000 anys ha avançat molt en tots els àmbits de la ciència i la tecnologia. Ha anat pujant esglaons en el desenvolupament. Aplicant el mètode científic ha anat descobrint de forma continuada els principis de la vida i l’existència.
Podem enviar artefactes a l’espai, podem veure quasi el big-bang, poden desentrellar el genoma, però sembla que no hi ha prou per a desenpellegar-se de velles tradicions (o supersticions) basades, repeteixo, en un concepte NO demostrat.
Que l’esglèsia, en èpoques obscures d’ignorància, exerecís el seu poder basat amb la po al càstig diví, pot entendre’s, però que aquesta influència continuï al segle XXI?
I tot això (perquè ara no toca) sense comptar el milers de crims que s’han comés (i es segueixen cometent) en nom de Déu, la Inquisició, la implicació de l’Esglèsia amb les dictadures, etc, etc.
Això em recorda aquell acudit que diu:
Estan a missa per setmana santa i el capellà explica la passió de Crist.
- I llavors, Jesús va ser fueteja’t i arrosega’t amb la creu a l’esquena…
I salta un del fons de l’esglèsia:
- I jo que me’en alegre!
El capellà, en mig d’un murmuri, mira cap el fons, però continua:
- I llavors, va ser clava’t a la creu…
I torna a escoltar-se:
- I jo que me’n alegre!
El capellà, emprenyat, mira un altre vegada al fons de l’esglèsia i diu:
- A vore, el que se’n alegre, qui és?
S’aixeca un i diu:
- Jo, mossen!
El capell’a li pregunta:
- I com pots alegrar-te’n, fill meu, de la passió de Crist?
- Doncs, mire pare, me’n alegre perquè “este tio” és tonto. Cada any li passa el mateix !
