Josep’s Blog

Ciència i misteri. Las dos cares d’una mateixa moneda. El que coneixem és la cara de la ciència, el que desconeixem és la cara del misteri.

Com uns vasos comunicants, al llarg de la història de la humanitat, s’ha anat omplint un (la ciència) i buidant l’altre (el misteri).

A mida que s’han assolit coneixements sobre els mecanismes de la vida i les regles de l’univers, la ciència s’ha imposat a la superstició i a la intervenció divina. La llum s’ha anat imposant a la foscor.

Ara vivim en una època de llum gràcies a la contribució de milers de personatges que, amb les seves aportacions, han teixit el dibuix actual del coneixement de la humanitat.

Gent com a Plató, Pitàgores, Heràclidt, Hermes, Avicena, Leonardo da Vinci, Galileu, Copèrnic, Newton, Pasteur, Edison, Tesla, Einstein i milers i milers més, els devem quelcom més que el coneixement.

Els devem gran part de la dignitat com a éssers humans. Els devem el haver-nos deslliurat de les cadenes de la opressió i la por, enarborades pel poder (que durant molts de segles ha ostentat l’església) a qui, la ignorància del poble, els anava molt be per a mantenir el seu estatus de privilegi i sotmetiment.

Coneixement és llibertat, i llibertat és poder.

Poder per a fer servir el lliure albir en benefici de la humanitat i de la natura. Poder per a comprendre que tot ésser viu d’aquest planeta comparteix el fascinant viatge de l’existència i que tots tenen el dret a la vida.

Aquesta és la aportació de la ciència: Dignitat, llibertat i poder.

L’us que en fem del coneixement ja és una responsabilitat individual. Pot fer-se’n un bon ús per a fer el be i combatre el mal o al inrevés. Allà cadascú amb la seva consciència.

Tot i això, encara hi ha molt de misteri. I el misteri també ens fascina, ens sedueix i ens fa somiar.

Els esperits, la màgia, els al·lienígenes, les civilitzacions perdudes, els poders de la ment. Tots ells son temes que sempre han interessat, fins i tot a grans científics de la història.

El misteri és inherent a l’existència de la humanitat. Moltes vegades ha estat el motor d’investigacions i descobriments. Perquè, de fet, no és prou misteri la pròpia existència de la vida?, no es prou misteri la pròpia existència de l’univers amb els seus milions i milions de galàxies?

Els misteris estan per a resoldre’ls i així s’ha fet sempre i probablement així es farà fins a la fi dels temps.

Ciència i misteri. Un binomi indissoluble que, plegats, alimenten la imaginació de l’home.

PD: Pels interessats en aquests temes, us presento el primer número de Mistericat. Butlletí de Ciència i Misteri, una petita aportació personal per a la divulgació de la ciència i el misteri . En format PDF, podeu baixar-lo d’aquí.

L’altre dia van estrenar a la Sexta el programa “Sabias a lo que venias” de Santiago Segura.

A part de les pelis (Torrente’s, El dia de la bestia, Isi Disi), ja havia fet algunes coses a la tele com “El peor programa de la semana” (TVE) y “Dobles parejas” (A3).

Doncs, per casualitat, el vaig veure i només puc dir una cosa: VAJA MERDA!

El Torrente Segura, que, en el seu dia ens oferia certes “rafaguilles d’humor” freakies, s’ha cobert de glòria i s’ha inmers de ple a la “teleescombreries“.

Ni el guió, ni els col laboradors (pèsims a matar), ni els continguts, res de res val la pena. Una pena de programa, de vergonya aliena.

Collons si sabia el tio a que veniem!. A veure la puta merda del seu programa! Quasi be mai miro la tele i per un dia que la veig!

No mireu aquesta mena de tele, doncs ja sabem el que veurem!

Just enmig del judici del 11M, portat impecablement pel jutge Javier Gómez Bermúdez, s’està posant en evidència que el govern del PP, presidit pel “torracollons” de l’Aznar i amb “pinocho” Acebes com a ministre de l’Interior, va mentir interesadament al poble amb relació a l’autoria del atentat del 11M a Madrid.

Això ja ho sabiem intuitivament, però ara s’està demostrant judicialment. És a dir, ara va de debó.

El que sorprèn (o no, atès a la barra que ha demostrat tot aquest temps) és que el ministre mentider encara s’aferra a negar l’evidència de l’engany.

El que fa Acebes no és inèdit en el PP, ja què és el que fa amb tot. Canvia la realitat a la seva conveniència, de manera conscient, per a treuren rèdits electorals. Com tots el partits d’ultradreta, reescriuen la història amb benefici propi, com fan els guanyadors de les guerres.

És el mateix que han fet, per exemple, amb el reportatge de Telemadrid (made in El Mundo i el PP) sobre la persecusió del castellà a Catalunya. Tot mentida, però a ells els és igual. Embolica que fa fort que així ens anirà millor, deuen pensar. Quina barra!, estic fart de parlar (i escoltar) en castellà i mai he vist problemes amb la llengua a Catalunya. Si hi ha una llengua en perill, és clar que és el català.

Ja he dit altres vegades que el PP és el partit més ultradretà d’Europa i un perill per a la societat del estat espanyol. Si visquéssim en una autèntica democràcia, estaria ilegalitzat. Però, evidentment, no és el cas.

Només espero que el què està sortint aquests dies de manera oficial (les mentides del anterior govern), quan acabi el judici pel 11M, porti davant de la justícia als que van mentir al poble reiteradament i desitjo veure’ls un dia a la gargola.

Acebes s’ha volgut fer el coix, però abans s’agafa al mentider.