Josep’s Blog

“L’acord ha sigut una de les alegries més grans de la meva vida. Estic molt satisfet i reconfortat no com a dirigent polític, sinó com a espanyol”

Això ha declarat en Mariano Rajoy en relació a la sentència de l’Audiència Nacional respecte el cas De Juana Chaos.

S’ha de ser capsigrany per fer aquestes declaracions.

Alegrar-se d’una sentència molt discutida pel propi món judicial, tenir la barra de dir que la satisfacció no es política quan se’ls veu el plumero d’una hora lluny que el què interessa al PP es desgastar al màxim al PSOE i el tema “procés de pau” és una mina i donar a entendre que “els bons espanyols” se’n alegren del dictamen, és per cagar-s’hi.

Un procés de pau per acabar amb el terrorisme mai és fàcil, però tenim l’exemple d’Irlanda. Agradi o no s’han de fer concesions i gestos per ambdues parts. Anglaterra ho va fer, fins i tot ex-carcelant presos.

Tinc la impressió que el govern espanyol només hi ha possat paraules, bones intencions, però no fets.

La justicia tampoc hi ha ajudat massa. L’etarra De Juana ja va pagar amb 12 anys de presó aplicant la llei amb les seves rebaixes (discutible però llei en definitiva) pels assassinats que va cometre. No és un angelet, ho sabem. És una assassí. Però tornar-l’ho a condenar per uns articles sembla fóra del context d’un procés de pau o, si més no, no ajuda massa a tirar-lo endevant.

Totes aquests fets són carnassa per a la llopada del PP, que espera en candeletes qualsevol element que desequilibri al govern. De tot en treu profit. Tan se’ls hi en fot. D’una bomba a l’aeroport, d’una sentència judicial, de tot.

Els hereus del “por cojones” y del “una, grande y libre” són com els bultons que ho aprofiten tot.

“Marianico, el corto” era un humorista, però aquest és de debó.