Josep’s Blog

Fabio Capello, a la presentació com a nou entrenador del R. Madrid:

“El Real Madrid es el club más importante del mundo y tenemos que volver a ganar títulos. Hay que ser humilde, recuperar el espíritu de la camiseta del Real Madrid. En los últimos años este espíritu se ha perdido, el de ser el club de España”.

Molt bé, Flabio! Comences bé. Si senyor. Hi ha que recuperar el “club de España”. Els demés clubs són irrellevants. Màlaga, Sevilla, Valencia, Sporting, Tenerife…. aquests res. España és el R. Madrid i “punto”

Clar que, potser si què hi ha mitja veritat en el que diu. L’Athlètic, la Reial Societat, L’Osasuna, El Barça… potser si què no són d’Espanya, oi?

Aquest xicot ha captat perfectament “el espíritu de formación nacional” tan de moda durant l’anterior règim, que per cert, no fa gaire ell exaltaba destacant-li tot una sèrie de virtuts.

Un consejo Flabio (te lo diré en la lengua del Imperio): Afiíliate a la Fundación Nacional Francisco Franco para que el Real Madrid vuelva a convertirse en reserva espiritual de Occidente en lucha permanente contra el contubernio judeo-masónico y preservarse como unidad de destino en lo Universal.

Per cert, i si la jutjesa dóna validesa al vot per correu i l’actual president del Madrid és furagitat del seu càrrec?

Conten les cròniques que l’expresident del R. Madrid i “ser superior” Florentino Pérez ha estat escridassat per molts socis i afeccionats madridistes aquest matí quan ha anat a votar. Pobret!

Segons el diari “As”:

“Florentino Pérez, ex presidente del Real Madrid, acudió a votar alrededor de las 12 del mediodía y tanto a la entrada como a la salida de la carpa electoral fue espetado con gritos de “cobarde“, “traidor” y “fuera“.

Vist des de fóra no passa d’una anèctoda més dintre de l’esperpent en que s’ha convertit el “circo blanco” de les eleccions madridistes.

Una jutjesa anul·lant el vot per correu, milers de vots amagats als armaris, policia judicial al Bernabéu, els candidats presentant jugadors a dojo, clubs implicats denunciant-ho, la vella tàctica de “tocar” els jugadors del Barça, desqualificacions dels uns vers els altres, etc.

De tot, menys el “señorio” que ens han volgut vendre des de sempre del club blanc. Una mentida més.

Però, pel “ser superior” ha estat, segur, una humil·liació i una bofetada a la seva sobèrbia i prepotència. La caiguda dels Déus.

Sort que té en Jose Mari “Ansar” per a consolar-se.

Respecte al cas Iniesta, el tema està clar. Ja què no ha hagut cap desmentit per la seva part, el millor que podria passar és que guanyés la candidatura que el vol fitxar, paguéssin els 60 milions € i “a cascarla por ahí!”.

No en volem de jugadors que no vulguin estar al club!. I si no marxés, jo ja no el faria jugar més.