L’atzucac que el vent s’endugué
dilluns, juliol 24th, 2006
Quelcom ha qualificat el tema de les eleccions a la presidència del Barça, forçades per una sentència judicial, com un atzucac.
De fet, aquesta situació ha fet surar tota una sèrie de fets i personatjes absolutament previsibles, però d’atzucac res de res.
Vagi per davant que la sentència és absolutament normal i lògica. Si l’actual junta va tancarl’exercici 2002-2003, el seu manament (article 29 dels estatuts del club en mà) conclou el 30 de juny del 2006, amb el tancament del quart exercici (2005-2006) per part de la mateixa. Això és així i punt.
Per tant, el “gol” judicial que li han clavat a l’advocat Jan és de primer de carrera. Com és possible això? Doncs, una de dues, o en Jan va tenir un deliri de prepotència o el van assessorar tan malamanet con van poder, o ambdues.
Tanmateix, les actuals circumstàncies, com deia, fan surar una sèrie de fets i personatjes, si més no, curiosos:
1. Que en Jan és prepotent ho demostra l’affaire de l’aeroport quedant-se en calçotets o el famós “que n’aprengui’n”
2. En Miquel Roca Junyent, cap del bufet que ha representat el president Laporta en la demanda, basan-se en un informe del Consell Català de l’Esport, ha quedat amb el cul a l’aire.
3. El demandant, Joan March, nuñista confés, no fa gaire va anar a recollir la insignia de 25 anys de soci i, segons testimonis presencials, va donar la tabarra tot el rato de molt males maneres contra Laporta i la directiva. O sia, un pesat il·luminat.
4. Parlant de pesats, en Francesc Gastó, ex-elefant blau i primer soci que va presentar demanda davant el Tribunal Català de l’Esport per a que l’esmentat tribunal procedeixi a obrir l’expedient sancionador que hauria d’acabar amb la inhabilitació de Joan Laporta i resta de membres de la junta directiva blaugrana… El vaig conéixer personalment i puc donar-ne fe.
5. L’anomenada oposició “3 M” (Minguella, Majó i Medina), s’omplen la boca (i la butxaca) a les tertúlies esportives de què “ells farien… ells no se què” i a l’hora de la veritat ni tan sols podran reunir les signatures necesàries per a presentar-se a les eleccions. Per exemple, qui li signaria a un pre-candidat que volia en Sergi Bruguera com a director esportiu? L’excusa que faran servir és que no tenen temps de reunir-les. Si fosin oposició de debó ja les tindrien de fa temps.
6. Per tant, no hi hauran eleccions perquè no si presentarà ningú més que en Laporta.
7. L’únic que li podria disputar el càrrec seria en Sandro Rosell. Pel seu be, espero que no estigui al darrera d’aquesta trama, ja que també el deixaria molt tocat. D’aqui a 4 anys pot ser president del Barça, però emprant altres armes: la honestedad i la confiança en una tasca ben feta mentre era a la directiva.
En fi, probablement, el ésser autodestructius, sigui un dels trets diferencials d’un club escorpinià que és més que un club.
Ho passarem be, però finalment, i amb la calor que està fent, serà “L’atzucac que el vent s’endugué”
