La “alegria de la huerta” President
diumenge, novembre 5th, 2006Més del mateix. Tripartit 2.0
Un cop furagitat en Maragall pels propis socialistes, es presentava en Pepe Montilla com a candidat a president de la Generalitat. Segurament és molt eficaç, però no te carisma i és més aviat “soso” encara que segurament te males puces. Que li ho preguntin en Xavier Sala MartÃn que li sembla el nou President de la Generalitat.
Era una bona oportunitat per a CiU, però una campanya mal orientada (DVD, carnet per a punts) i especialment punyent vers ERC no era una bona carta de presentació per a posteriors pactes nacionalistes.
Les urnes van parlar i cal destacar:
- L’alta abstenció (43,23%) i el 2% de paperetes en blanc (60.025 vots)
- La deballada del PSC (250.000 vots i 4 escons)
- L’aparició dels neoespanyolistes Ciutadans-Partido de la Ciudadania
- L’insuficiència d’escons de Ciu, malgrat obtenir-ne 2 més
- ERC torna a tenir la clau de la formació de govern
ERC, amb la clau a la mà , podia reeditar el Tripartit o fer coalició amb CiU. I que ha fet? Doncs, tornar a pactar amb les esquerres (?) i posar en marxa el Tripartit versió 2.0. Deuen tenir un bon record de l’anterior experiència de govern, especialment quan van fer fóra primer en Carod com a conseller en cap i després a la resta de consellers. Que s’ho facin mirar.
Sembla que estem comdenats a no tenir MAI MÉS un govern nacionalista a Catalunya. Per segona vegada consecutiva no manarà qui ha tret més escons (i aquesta vegada més vots). Deu ser cosa de la llei electoral, oi?
En resum, més del mateix… i esperant el proper president, que a aquest pas, es dirà Mohamed o Panchito.