Josep’s Blog

“hace mucho tiempo, en una galaxia muy, muy lejana…”

La “Fundación para la Defensa de la Nación Española” (o sigui: Fachas para la Defensa de la Nación Española) va presentar una querella contra Pepe Rubianes el desembre de 2006 per les famoses declaracions al programa “El Club” de TV3 on venia a dir, en síntesi, que la Espanya que representa el PP és una merda i que se la poden ficar al cul.

Ara, el jutgat d’instrucció número 5 de San Feliu del Llobregat l’ha admés a tràmit i el fiscal solicita que se l’hi imposi una multa de 21.900 € a Rubianes per “un delito de ultrajes a España”.

He entrat a la web de la Fundació i només lleguint alguns noms del “Patronato de Honor” n’hi a prou per veure la “calaña” i el “tufillo” que es gasten.

Atenció! (”Dios los cría y ellos se juntan”)

- Alejo Vidal Quadras (Vicepresident Primer del Parlament Europeu)
- Amando de Miguel (Sociòleg)
- Sabino Fernández Campo (General i ex-cap de la Casa Reial)
- Cristina López Schlichting (Directora de “La tarde con Cristina” de la Cadena COPE)
- Adolfo Prego de Oliver (Magistrat del Tribunal Suprem)

Què tenen en comú?: Una obsesió quasi malaltisa per l’existència d’Espanya. Si és necessari, reescriuen la història i la manipulen pel seu benefici. El cas és imposar les seves idees, i lògicament, o estàs amb ells o en contra d’ells. No hi ha grisos, o és blanc o és negre. Típic del pensament “facha”.

Una tripulació perfecte per a la “Spain Wars” comandada pel “Jedi Franco” a la conquesta de la “galaxia hispánica”

“L’acord ha sigut una de les alegries més grans de la meva vida. Estic molt satisfet i reconfortat no com a dirigent polític, sinó com a espanyol”

Això ha declarat en Mariano Rajoy en relació a la sentència de l’Audiència Nacional respecte el cas De Juana Chaos.

S’ha de ser capsigrany per fer aquestes declaracions.

Alegrar-se d’una sentència molt discutida pel propi món judicial, tenir la barra de dir que la satisfacció no es política quan se’ls veu el plumero d’una hora lluny que el què interessa al PP es desgastar al màxim al PSOE i el tema “procés de pau” és una mina i donar a entendre que “els bons espanyols” se’n alegren del dictamen, és per cagar-s’hi.

Un procés de pau per acabar amb el terrorisme mai és fàcil, però tenim l’exemple d’Irlanda. Agradi o no s’han de fer concesions i gestos per ambdues parts. Anglaterra ho va fer, fins i tot ex-carcelant presos.

Tinc la impressió que el govern espanyol només hi ha possat paraules, bones intencions, però no fets.

La justicia tampoc hi ha ajudat massa. L’etarra De Juana ja va pagar amb 12 anys de presó aplicant la llei amb les seves rebaixes (discutible però llei en definitiva) pels assassinats que va cometre. No és un angelet, ho sabem. És una assassí. Però tornar-l’ho a condenar per uns articles sembla fóra del context d’un procés de pau o, si més no, no ajuda massa a tirar-lo endevant.

Totes aquests fets són carnassa per a la llopada del PP, que espera en candeletes qualsevol element que desequilibri al govern. De tot en treu profit. Tan se’ls hi en fot. D’una bomba a l’aeroport, d’una sentència judicial, de tot.

Els hereus del “por cojones” y del “una, grande y libre” són com els bultons que ho aprofiten tot.

“Marianico, el corto” era un humorista, però aquest és de debó.

Ahir va ser investit president de la Generalitat José Montilla amb la reedició del tripartit (versió 2.0).

Tal com va reconéixer ell mateix, el seu fort no és ni la oratòria, ni parlar català, ni la “guspira” dialèctica. Va donar la imatge del “perfecte funcionari”, el funcionari “etern”. És home de poques paraules, semble que li agrada més “fer” que dir “el què farà”.

Fins i tot portava escrita la replica en Josep LLuis Carod Rovira, el futur vicepresident, què amb la seva bona oratòria com ens te acostumats, va fer el discurs que li corresponia al president.

Tanmateix, el debat va estar prou be.

Artur Mas, amb un llenguatge directe i eficaç va estar a bon nivell i va saber replicar amb certa contundència però amb elegància a un presdent amb pocs recursos verbals. No obstant això, CiU tindrà que deixar de llepar-se les ferides d’una vegada. Que no li passi com al PP i el 14-M.

Piqué sempre està be. Bon orador, amb “chispa” i punyent. Llàstima que s’ha equivocat de partit. Una trajectoria vital que passa del comunisme més ferotge fins arrivar a la cúpula del PP d’Espanya i Catalunya és ben curiosa, oi?.

Carod va aprofitar l’acte per a fer un gir al seu discurs nacionaliste i introduïr el concepte de “patritoisme social”. Segons vaig entendre, ve a dir que la Catalunya actual i la seva realitat no pot obviar el fenònem de la inmigració i que la seva realitat “nacional” a de integrar a tothom. Una idea brillant, pragmàtica i realista, però ja vorem com s’aplica en certs fluxes migratoris molt tancats com els musulmans. En definitiva i tal com he esmentat, va fer el discurs del president.

Saura, instal·lat en el seu núvol, va estar com sempre. Content i feliç com una llombriu, vorem com porta el “marrón” de la conselleria d’interior.

Manuela de Madre (sí, la que es tenia que retirar per fibromiàlgia) també com sempre. Lloances per a tothom, pel president sortint, pel president entrant, pel PSC…. com una mare.

Albert Rivera, amb la seva arrogància “neopija” i en castellà va voler fer populisme i va quedar retratat i atrapat en les sevs mentides. Tan fluix va estar que fins i tot el president el va saber respondre i desarmar-lo amb un plis-plas. Clar que a la COPE segur que ho veuran al revés

En fi, ja tenim nou president de la Generalitat. José Montilla, nascut a Còrdova. Que tinguem sort!