Josep’s Blog

“El secretario general del PP, Ángel Acebes, consideró que la decisión de la Fiscalía de retirar los cargos contra el líder de Batasuna es “un escándalo y una vergüenza que sobrepasa todos los límites. En un comunicado, Acebes estimó que “se ha pisoteado la ley y el Estado de Derecho” y se preguntó “a cambio de qué” se adoptó esta decisión.”

Acebes (ja ho he comentat altres vegades), que en un país democràtic estaria a la gargola o si més no inhabilitat de per vida per haver enganyat reitaradament al poble, encara te la barra de piular sobre l’estat de dret. Ell, que se’l va passar pel forro dels collons quan era ministre de l’interior al intentar defensar, fins la ridiculesa, la hipòtesi ETA del 11M.

Aquests nois del PP estan superant records a una velocitat meteòrica. Ja fa temps que són el partit més fatxa d’Europa, però la seva mol·lície sembla que no te límits.

Ara, amb aquestes declaracions d’en Acebes (per cert, fa mala cara últimament aquest noi), el paladí de la mentida i l’engany des del poder, donen una volta de rosca a les seves pretensions i demostren que no només volen el poder ejecutiu i legislatiu, sinó també el judicial. Aquesta mena de desitjos només es materialitzen en les dictadures.

Definir una sentència judicial de l’Audiència Nacional com a un “vergonya” i un “escàndol” és una mostra inequívoca de quines són les pretencions d’aquest partit polític.

El que és una vergonya i un escàndol és que un partit amb aquest taranná sigui legal i que ningú els pari els peus.

El trio la-la-la (Rajoy-Acebes-Zaplana) s’està cobrint de glòria i comença a ser pitjor que les plagues d’Egipte.

Quan els furagitarem? Fem-ho abans que sigui massa tard.

Com aquell famós anunci “empiezan las rebajas en…”, això està passant a Catalunya.

Primer, el vicepresident del Govern Josep Lluis Carod-Rovira se’n va a Laussane a parlar amb el president del CIO Jacques Rogge i proposar-li organitzar uns Jocs Olimpics per a Països sense Estat (?). Segons la proposta. competiriem amb Aruba, Curaçao, illes Verges, Macao, Euskadi, Palestina, Puerto Rico, Kosovo, Zanzíbar, etc

Com el “limbo” dels creients, on les ànimes no estan ni al cel ni al infern, així estem nosaltres. Estem en “terra de ningú”, som ni “chicha ni limoná”, “som i no som”, estem “de psiquiatra”. Aquest transtorn bipolar que patim des de fa cents d’anys no l’arregla ni la fluoxetina.

Segon, el president de la Generalitat José Montilla va minimitzar el contingut del document d’al·legacions que els advocats de l’Estat van presentar en relació a l’Estatut en què es defensa la constitucionalitat del nou marc d’autogovern, però també s’aposta per una interpretació rígida del text català.

Ho tenim clar si el primer ciudatà de Catalunya, el que ens representa a tots, el que més tindria que defensar la nostra “nació”, a les primeres de canvi el tenim amb els “calçotets a la ma”. Anem be!

Si mai s’organitzen uns Special Olimpics per a Estatuts disminuïts, tenim la medalla d’or assegurada.

Confonent “churras con merinas” i sota l’ombra de la bandera “del copón” de la plaça Colón de Madrid, ahir el caracollons d’en Rajoj va aprofitar la manifestació-trampa per llançar unes perles nacionalistes “espanyoles“.

Per a mostra, un botó: “Les convoco a defender la nación española y a sumar esfuerzos para recuperar nuestra autoestima”

O sigui, anem contra la ETA (em sembla molt be) però, ja posats, aprofitem per a defensar la “unidad inquebrantable de la patria”.

Del que es hem de defensar és de que un dia tornin a manar aquests.

En ple deliri hispànic, l’il·luminat va deixar anar com si expliqués un miracle: “Volved a vuestras casas y contad a todo el mundo lo que ha pasado aquí, lo que habéis hecho, lo que habéis sentido. Que os vean en pie, con la cabeza alta y fuertes como yunques. Orgullosos de ser españoles que no se resignan.”

I més content que un pésol, en ple èxtasi mediàtic (és a dir, amb tota la parafarnalia preparada), just quan concluïa el discurset amb un “Viva Ejpaña”, va sonar l’himne espanyol.

Mils de banderes espanoles (algunes, per descomptat, amb l’àliga) onegaven a l’aire acompanyant aquesta ceremònia d’exaltació nazionaliste. Ohhh!, que bonic!

Tots aquests continguts i posades en escena els encanta als nostàlgics del règim pre-constitucional que, ahir, debien omplir els carrers de “la capital de Ejpaña”.