Archive for the ‘Fútbol’ Category

More than a club

divendres, setembre 8th, 2006

“És per a la delegació del FC Barcelona i per a mi mateix un gran honor ser aquí amb vosaltres davant dels representats del Comitè Executiu de l’Unicef de tot el món.

Fa trenta-cinc anys, el 24 d’octubre del 1971, aquí mateix, a la seu de les Nacions Unides, el violoncel·lista Pau Casals va dir: “Jo sóc català.” I va explicar que Catalunya, en aquells temps, era una província d’Espanya. Però que “Catalunya ha estat la nació més gran del món”. Perquè Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Pau Casals també va explicar que Catalunya sempre ha treballat per la pau, la pau que és l’ideal que mou les Nacions Unides i els seus distints organismes, com l’Unicef.

D’ençà del 1971, la situació a Espanya ha canviat molt. Catalunya és ara una Comunitat autònoma dins l’Estat espanyol i ha recuperat les seves institucions d’autogovern. Per a una gran majoria de catalans, Catalunya continua sent la seva nació.

Em permetran que m’adreci a tots vostès dient-los que jo també sóc català i que el FC Barcelona que tinc l’honor de presidir és la institució esportiva més representativa de Catalunya. Pau Casals va ser un català universal. La seva música és universal. Amb el seu violoncel, Casals va dur l’esperança al cor de molta gent. L’esperança d’arribar a viure en un món millor, més just.

El FC Barcelona és també universal. El futbol és l’esport més universal que existeix. El FC Barcelona no només és un club de futbol. De fet, és ‘més que un club, és un club amb ànima, que es preocupa de dur a les persones aquella mateixa esperança d’un món millor i més just que Pau Casals tan bé va saber expressar amb el seu violoncel.

I el futbol, com la música, és una eina poderosa que també pot portar felicitat a molts nens del món. Per aquesta raó i pels valors de civisme, solidaritat i democràcia que el Barça projecta, ens hem compromès amb l’Unicef. Contribuirem a programes globals de l’Unicef pel benefici dels nens que pateixen, i dels nens que viuen en situacions d’abús i explotació.

A partir de dimarts que ve, el nostre primer equip de futbol, per primera vegada en els seus prop de 107 anys d’història, lluirà un emblema a la seva samarreta, el logotip de l’Unicef, i ho oferim als nens que són el nostre present, però sobretot són el nostre futur.

Estem molt orgullosos amb l’acord que hem signat amb l’Unicef i agraïts per l’oportunitat que aquest iniciativa global suposarà en benefici de la infància. Junts podem fer molt per millorar la vida de tots els nens i nenes del món. Senyores i senyors, en nom de la família del FC Barcelona, gràcies a tots.”

Ni Betandwin, ni Beijing, ni Microsoft, ni Ikea, ni IBM, ni cap marca comercial. Ens posem a la samarreta humanitat, sensibilitat, solidaritat i bonhomia. Hem d’estar cofoïs. Es posa en marxa, una vegada més, el fet diferencial del nostre club. Només els miops d’ànima o els vells d’esperit poden veure-hi problemes.

Visca!

Barça: El 8è Planeta…. nan

divendres, agost 25th, 2006

Ara que la la Unió Astronòmica Internacional (UAI) li ha tret a Plutó la categoria de planeta (com al R. Madrid que li han tret el qualificatiu de galàctic), és l’hora de reivindicar el planeta Barça.

Ahir a la ceremònia de sorteig de la Champions a Mònaco, 4 dels 5 premis van ésser pels jugadors del Barça.

En una temporada en que podem guanyar 7 títols (ja en portem 1/7 i aquest vespre pot caure el segon), en que es signarà un conveni amb Unicef per a impolsar encara més el fet diferencial del nostre club, de manera simbòlica, el 8è planeta ha de ser blaugrana.

Curiós sorteig ahir. Vagi per endavant que un altre dosi de Chelsea te el seu morbo, però hi ha una cosa que no entenc.

Perquè no podien entrar en el grup A el Lille o el PSV ?. Si fossin equips polacs ho entendria però… francesos i holandesos ?

En fi… podrem demostrar un altre vegada que som els millors.

8)

PD1: “Marchando una con patatas” … ejem… després del partit de la Supercopa d’Europa, potser canviem la classificació planetària i la deixem com a “planeta nan”. En fi, el que em preocupa es si seran capaços de trobar un antídot pel plantejament del Sevilla d’ahir (chapeau pel Juande Ramos), sistema que s’ha demostrat que se li atraganta, i de quina manera, al Barça i que, òbviament serà copiant a dojo pels seus rivals.

PD1: “Pues va a ser que no” El 7/7 ja no serà possible. Potser una cura d’humilitat no ens anirà malament.

L’atzucac que el vent s’endugué

dilluns, juliol 24th, 2006

Quelcom ha qualificat el tema de les eleccions a la presidència del Barça, forçades per una sentència judicial, com un atzucac.

De fet, aquesta situació ha fet surar tota una sèrie de fets i personatjes absolutament previsibles, però d’atzucac res de res.

Vagi per davant que la sentència és absolutament normal i lògica. Si l’actual junta va tancarl’exercici 2002-2003, el seu manament (article 29 dels estatuts del club en mà) conclou el 30 de juny del 2006, amb el tancament del quart exercici (2005-2006) per part de la mateixa. Això és així i punt.

Per tant, el “gol” judicial que li han clavat a l’advocat Jan és de primer de carrera. Com és possible això? Doncs, una de dues, o en Jan va tenir un deliri de prepotència o el van assessorar tan malamanet con van poder, o ambdues.

Tanmateix, les actuals circumstàncies, com deia, fan surar una sèrie de fets i personatjes, si més no, curiosos:

1. Que en Jan és prepotent ho demostra l’affaire de l’aeroport quedant-se en calçotets o el famós “que n’aprengui’n

2. En Miquel Roca Junyent, cap del bufet que ha representat el president Laporta en la demanda, basan-se en un informe del Consell Català de l’Esport, ha quedat amb el cul a l’aire.

3. El demandant, Joan March, nuñista confés, no fa gaire va anar a recollir la insignia de 25 anys de soci i, segons testimonis presencials, va donar la tabarra tot el rato de molt males maneres contra Laporta i la directiva. O sia, un pesat il·luminat.

4. Parlant de pesats, en Francesc Gastó, ex-elefant blau i primer soci que va presentar demanda davant el Tribunal Català de l’Esport per a que l’esmentat tribunal procedeixi a obrir l’expedient sancionador que hauria d’acabar amb la inhabilitació de Joan Laporta i resta de membres de la junta directiva blaugrana… El vaig conéixer personalment i puc donar-ne fe.

5. L’anomenada oposició “3 M” (Minguella, Majó i Medina), s’omplen la boca (i la butxaca) a les tertúlies esportives de què “ells farien… ells no se què” i a l’hora de la veritat ni tan sols podran reunir les signatures necesàries per a presentar-se a les eleccions. Per exemple, qui li signaria a un pre-candidat que volia en Sergi Bruguera com a director esportiu? L’excusa que faran servir és que no tenen temps de reunir-les. Si fosin oposició de debó ja les tindrien de fa temps.

6. Per tant, no hi hauran eleccions perquè no si presentarà ningú més que en Laporta.

7. L’únic que li podria disputar el càrrec seria en Sandro Rosell. Pel seu be, espero que no estigui al darrera d’aquesta trama, ja que també el deixaria molt tocat. D’aqui a 4 anys pot ser president del Barça, però emprant altres armes: la honestedad i la confiança en una tasca ben feta mentre era a la directiva.

En fi, probablement, el ésser autodestructius, sigui un dels trets diferencials d’un club escorpinià que és més que un club.

Ho passarem be, però finalment, i amb la calor que està fent, serà “L’atzucac que el vent s’endugué

8)


Bad Behavior has blocked 14 access attempts in the last 7 days.