Josep’s Blog

Fútbol:

Esència:

De l’anterior es dedueix que l’esència del fútbol és el gol. Una obvietat com qualsevol altre. Una obvietat què, no obstant això, ens permet deduir que de la manera com es consegueixi el gol dependrà l’excel lència de l’esència d’aquest joc que tant ens apassiona.

És com els perfums. Tots contenen esències botàniques, però ni ha de millors i de pitjors. Ni ha de garrafa i ni ha d’excepcionals.

El gol que va fer Leo Messi al partit d’anada de la semifinal de la Copa del Rei contra el Getafe al Nou Camp, arrancant des del mig camp, driblant 5 jugadors i al porter, reuneix tots els factors per a considerar-lo (a banda d’altres comparacions) com a excels: Potència, valentia, desició, habilitat, verticalitat i definició.

En una època en que s’imposa el futbol físic, les tàctiques ultradefensives i l’anti-futbol, que un jugador afagi la pilota al mig del camp, enfili com un llamp el camí cap a la porteria, sortegi a quans rivals li surten al pas i “la clavi”, és el màxim. Es retrobar l’esència d’aquest esport.

D’aquí l’expectació que ha aixecat. Tots els mitjans visuals i escrits en parlan i en parlaran.

Aquesta és la força del fútbol en un món globalitzat. A la mitja part ja estava penjat el video del gol a internet (de la cadena Al Jazeera), es batiran records al youtube, s’escriuran milers d’articles, se’n parlarà hores i hores a les ràdios i a les teles i el gol es visualitzarà milions de vegades arreu del món.

Leo Messi, 19 anys, jugador format a la Masia i del Barça ha escrit una pàgina d’or en la història del fútbol amb el seu gol. Felicitem-nos per a tenir-lo nosaltres

Molts el comparen amb el gol de Maradona a Anglaterra al Mundial ‘86. Jo amb quedo amb el que ha dit Pelé: “Les obres d’art no es comparen”

Aquest gol representa l’excel lència de l’esència del futbol.

Una vergonya la campanya mediàtica contra Ronaldhino, una vergonya que els mitjans catalans no vagin a una en certs temes i una vergonya donar carnassa a l’enemig.

És de ximples anar en contra del jugador que ha canviat la història recent del FCB. De ximples i de desmemoriats. Quantes portades de glòria no els hi ha donat? Quants calés els hi ha fet guanyar aquelles portades? La manca de memòria, en periodisme, és falta d’objectivitat.

Tenim problemes, ho sabem. Ronaldhino no està be, ho sabem, però d’això a encarnissar-se d’aquesta manera hi ha un gran pas. El pas entre ésser honest o estar venut a una causa per a defendre obscurs interessos.

Más madera que es la guerra!