Josep’s Blog

Estem tant, però tant, acostumats a aquests tipus de notícies que ja no ens fan ni fred ni calor. Són per quotidianes i repetitives, quasi irrellevants.

Com a molt ens desperten la nostra part morbosa. I aquesta part mòrbida està en les xifres. Quan més alta és la xifra més morbo té.

La sacietat del mateix tipus de notícia ens ha tornat insensibles a la mort i al dolor, però no a la xifra en si mateixa, no a la freda estadística. Més de 30000 morts civils iraquians i més de 3000 soldats americans morts. Aquestes són les úniques dades que ens interessen o simplement que ens criden l’atenció.

Tan se’ns en fot el mort i el que el vetlla però ens fascinen els números. Els freds números de la mort per a l’estupidesa humana.

Una simulació

Unes imatges obtingudes amb el telescopi Hubble

Ens pensem que som qui sap què i ja ho veus!
No som res i menys després del partit del Barça d’ahir front el Saragossa

Quan dino a casa, la meva estimada esposa, te la virtud d’amenitzar-me el dinar amb un programa de TV1 que és diu Corazón de invierno (o de primavera, o de l’estació que correspongui). Per evitar acabar sofronitzat, contrarresto l’ofensiva amb la meva ràdio (amb auriculars) i escolto el programa d’esports corresponent, però és inevitable de tant en tant escoltar la rémor de fons del programa.

El programa és un bodrio de la premsa del cor que a sobre el paguem tots. Sempre comença amb el personatge que està d’actualitat. Durant uns mesos a estat el pringat del Julian Muñoz. Que si s’havia aprimat, que si la havia anat a veure la “ilustrada” de la nòvia, etc. Un dolor.

Ara ha estat substuit a la portada del programa pel gitano homicida d’en Farruquito. L’angelet que va matar a un pobre vianant en un pas zebra al mig d’una ciutat, conduint a una velocitat increïble, sense carnet de conduir, sense parar a atendre a la víctima, fugint com un covard i a sobre inculpant, inicialment, al seu germà menor d’edat, fins que no li va quedar més collons que reconèixer la veritat. O sia, un autèntic fill de la gran….

Dons en el programa, encara li fan un seguiment acurat. D’ell i de tota la “gitaneria” que l’envolta. I clar, en cap moment diuen, per exemple: “El gitano covard i homicida que està ingressat a la presó….”. No, no, que va!… l’anomenen “el bailaor….”. Sense comentaris.

Espero que dins la gargola li “practiquin el tractament adequat” unes quantes vegades i que quan surti quedi tant enxarrencat que no pugui ni ballar sentat en una cadira.